Fa cosa d'un mes, publicàvem en esta web una primera enquesta virtual per a conéixer l'opinió dels qui ens seguixen sobre quina hauria de ser la reivindicació més urgent del valencianisme. Els resultats són ajustats, però la tendència és clara i ens ha de fer reflexionar: les reivindicacions econòmiques (un nou model productiu, l'eix mediterrani i les caixes d'estalvi) queden molt per davant de les culturals (RTVV i el requisit lingüístic). Agraïm la participació (51 vots).
1- Un nou model productiu: 16 vots (31%)
2- L'eix mediterrani: 15 vots (29%)
3- Recuperar les caixes d'estalvi: 12 vots (23%)
4/5- Dignificar RTVV: 4 vots (7%)
4/5- El requisit lingüístic: 4 vots (7%)
Un possible factor que ajudaria a explicar el resultat és l'actual crisi econòmica, gravíssima, que ofega els ciutadans i les famílies valencianes d'una manera que cada volta costa més de resistir. Un altre factor pot ser que, en eixe context de crisi, l'espoli fiscal sagnant a què es veu sotmesa la societat valenciana, que aporta tant a l'Estat i rep tan poquet, esdevinga una exigència per al valencianisme de pegar un colp damunt la taula, denunciar el sucursalisme dels nostres governants, que venen a Madrid el nostre país peça per peça (per exemple, les caixes d'estalvi a canvi de beneficis personals vergonyosos), i proposar un model clar als valencians per a eixir d'este forat, la nostra recepta: portar el valencianisme polític a totes les institucions públiques i reivindicar, tots a una veu, el concert econòmic. I més ara que ja es planteja una reforma estatutària, una bona ocasió per a que els valencianistes en digam la nostra i deixem en evidència els sucursalistes (de diferents signes) que ens governen des de fa tants anys.
El concert econòmic, una taula de salvació (i un dret legítim) per a l'economia dels territoris històrics que ha portat Artur Mas i Convergència i Unió al govern de Catalunya. Des d'ací, els felicitem, amb enveja. Els catalans saben què és millor per a ells i ho trien. ¿Per què hem de ser menys els valencians que els catalans o els bascs? Expliquem a la societat el nostre model, convencem-los que és el que més ens convé, treballem (des dels diferents partits i organitzacions d'estricta obediència valenciana) amb convicció, il·lusió i una energia incansable, i potser ho aconseguirem. Ens juguem molt i s'acosta l'hora: les eleccions valencianes del 22 de maig de 2011. És el moment de fer força, cada u des del lloc i de la manera que es senca més còmode i en la mesura de les seues possibilitats personals, per a fer-ho possible. El que està clar és que els valencians, per pura autoestima i per instint de supervivència, no podem seguir en la situació actual, immersos en la misèria econòmica, política, institucional i de valors. És urgent un canvi i només el valencianisme el pot abanderar.
Per una altra banda, des del Centre d'Actuació Valencianista, hem de celebrar el reconeixement de la figura de qui va ser el president de la nostra entitat, el conseller Francesc Bosch i Morata, per part de les Corts. Un reconeixement que ja tocava i del qual es va fer ressò el portal web Valencianisme.com. Cal agrair i felicitar la faena ben feta dels dos diputats valencianistes en les Corts i dels seus col·laboradors, que ho ha fet possible. Amb tot, des del CAV, li devem un homenatge al conseller valencianista i li'l farem com correspon.
1- Un nou model productiu: 16 vots (31%)
2- L'eix mediterrani: 15 vots (29%)
3- Recuperar les caixes d'estalvi: 12 vots (23%)
4/5- Dignificar RTVV: 4 vots (7%)
4/5- El requisit lingüístic: 4 vots (7%)
Un possible factor que ajudaria a explicar el resultat és l'actual crisi econòmica, gravíssima, que ofega els ciutadans i les famílies valencianes d'una manera que cada volta costa més de resistir. Un altre factor pot ser que, en eixe context de crisi, l'espoli fiscal sagnant a què es veu sotmesa la societat valenciana, que aporta tant a l'Estat i rep tan poquet, esdevinga una exigència per al valencianisme de pegar un colp damunt la taula, denunciar el sucursalisme dels nostres governants, que venen a Madrid el nostre país peça per peça (per exemple, les caixes d'estalvi a canvi de beneficis personals vergonyosos), i proposar un model clar als valencians per a eixir d'este forat, la nostra recepta: portar el valencianisme polític a totes les institucions públiques i reivindicar, tots a una veu, el concert econòmic. I més ara que ja es planteja una reforma estatutària, una bona ocasió per a que els valencianistes en digam la nostra i deixem en evidència els sucursalistes (de diferents signes) que ens governen des de fa tants anys.
El concert econòmic, una taula de salvació (i un dret legítim) per a l'economia dels territoris històrics que ha portat Artur Mas i Convergència i Unió al govern de Catalunya. Des d'ací, els felicitem, amb enveja. Els catalans saben què és millor per a ells i ho trien. ¿Per què hem de ser menys els valencians que els catalans o els bascs? Expliquem a la societat el nostre model, convencem-los que és el que més ens convé, treballem (des dels diferents partits i organitzacions d'estricta obediència valenciana) amb convicció, il·lusió i una energia incansable, i potser ho aconseguirem. Ens juguem molt i s'acosta l'hora: les eleccions valencianes del 22 de maig de 2011. És el moment de fer força, cada u des del lloc i de la manera que es senca més còmode i en la mesura de les seues possibilitats personals, per a fer-ho possible. El que està clar és que els valencians, per pura autoestima i per instint de supervivència, no podem seguir en la situació actual, immersos en la misèria econòmica, política, institucional i de valors. És urgent un canvi i només el valencianisme el pot abanderar.
Per una altra banda, des del Centre d'Actuació Valencianista, hem de celebrar el reconeixement de la figura de qui va ser el president de la nostra entitat, el conseller Francesc Bosch i Morata, per part de les Corts. Un reconeixement que ja tocava i del qual es va fer ressò el portal web Valencianisme.com. Cal agrair i felicitar la faena ben feta dels dos diputats valencianistes en les Corts i dels seus col·laboradors, que ho ha fet possible. Amb tot, des del CAV, li devem un homenatge al conseller valencianista i li'l farem com correspon.
1 comentaris:
Hola! Preferisc deixar un comentari ací. No m'havia adonat d'esta enquesta però jo també haguera votat per un nou model productiu. A banda d'això l'Estat conegut com Espanya és un fracàs cada volta més evident, una font de greuges per a uns i privilegis per a altres.
Publica un comentari