divendres 30 d’abril de 2010

El CAV ret homenatge als Maulets pel 25 d'Abril i crida a la unió del valencianisme

El Centre d'Actuació Valencianista Faustí Barberà va commemorar el passat diumenge 25 d'Abril l'aniversari número 303 de la Batalla d'Almansa retent homenatge als Maulets davant del seu monument del Cap i Casal, situat en l'avinguda del Regne de València. L'acte va comptar amb el suport tant del BLOC Nacionalista Valencià i del BLOC Jove de la Ciutat de València com d'Units x Valéncia.

L'homenatge va consistir en una ofrena floral al monolit, erigit en honor dels defensors del Regne de València durant la terrible Guerra de Successió (lliurada a principis del segle XVIII i que va significar la seua eliminació total), després de la lectura d'un manifest que crida a la unió i a l'enfortiment del valencianisme. Tot seguit el reproduïm íntegrament.



CENTRE D’ACTUACIÓ VALENCIANISTA

Manifest pel 25 d’abril de 2010

El 25 d’abril significa per al valencianisme la commemoració d’una gran derrota del nostre poble: la batalla d’Almansa (1707), que va servir com a punt de partida de la invasió, la repressió sense contemplacions i l’intent orquestrat d’eliminar un país, el dels valencians. És, per tant, un dia de dol i d’homenatge als Maulets, aquells valents que lluitaren per defendre el Regne de València dels seus enemics i botxins.

Enguany han passat ja 303 anys d’aquell desastre, d’una derrota militar i del “justo derecho de conquista”. 303 anys en què ens hem vist privats dels nostres drets com a poble, de les nostres institucions pròpies, dels nostres furs, de la nostra identitat nacional en el concert de pobles del món.

Han sigut (i són encara) 303 anys d’oportunitats perdudes per al Poble Valencià. Les oportunitats perdudes...

de recuperar l’orgull de ser valencians,

de reprendre el dret d’autogovernar-nos de manera plena i sense vergonyes,

de restituir l’ús del valencià com a idioma propi del nostre poble,

de no haver de demanar disculpes per ser, per damunt de tot, valencians,

d’utilitzar l’autogovern per a protegir i impulsar la nostra economia,

de trobar un futur per a la nostra agricultura i els nostres llauradors,

de dotar-nos de les infraestructures que tant necessita la nostra societat,

de trobar un equilibri entre el turisme i la conservació del territori,

de pensar en el futur de tota la societat valenciana sense exclusions,

del dret al bon govern, participatiu, responsable i transparent,

de no haver de destruir un barri històric per a fer una avinguda que ningú ha demanat,

de no tindre uns dirigents polítics que estimen el nostre país i que no el subordinen als interessos del seu partit en la vila de Madrid,

...i de tantes coses més.

Per tot això, no pergam ni un minut més: VALENCIANS, UNIM-NOS. Unim-nos per a prendre allò que era nostre i que ens pertoca. Autoestimem-nos, sigam ambiciosos, dignes, valents, en una paraula: valencians. El futur del nostre poble està, cada dia, en les nostres mans. I el 25 d’abril, símbol de la reivindicació nacional valenciana, més encara.

És per això que el CENTRE D’ACTUACIÓ VALENCIANISTA, amb el suport de l’Associació Cultural Valenciana Tirant lo Blanc, el BLOC Nacionalista Valencià de la Ciutat de València i Units x Valéncia, crida a tots els valencians de bé a fer una passa avant, a deixar arrere els (falsos) conflictes estèrils del passat i a sumar-se a l’homenatge als Maulets i a la reivindicació dels drets legítims del Poble Valencià.

¡Tots som maulets! ¡Per la llibertat nacional del nostre poble!

¡Visca València lliure!

divendres 2 de gener de 2009

Un any nou.

Madame X, obra del pintor nord-americà John Singer Sargent.

La pluralitat del Centre d'Actuació Valencianista Faustí Barberà és indubtable pel que respecta a les adscripcions partidistes dels membres. I també pel que fa a les fílies que desperta més enllà de la pròpia entitat: una amiga del CAV, que encara no s'atrevix a donar el pas de la immersió, ens ha fet arribar unes paraules a cau d'orella que, potser, resumixen ben bé un estat d'ànim més enllà de les nostres reflexions internes:
«És indubtable que a València s'està moguent la situació cap a la integració d'opcions, cap al punt on totes les possibilitats estan obertes i amb ganes. Sembla enfortir-se la idea de fer possible que molta gent il·lusionada trobe de nou (i per fi) una alternativa més propera, més nostra, més centrada en el que ens interessa».

Gràcies i chapeau, Madame X.

dimecres 24 de desembre de 2008

Moltes felicitats!


La comissió tècnica de Centre d’Actuació Valencianista Faustí Barberà vol desitjar-vos la màxima felicitat en estes festes i en l’any 2009.
Bon Nadal, un Cap d’Any pletòric i uns Reis generosos a totes les persones que se senten valencianistes i a la nostra ciutadania: al Poble Valencià que, des de Morella a Oriola, mereix les millors coses i s’ha de saber fratern de totes les nacions de la Terra.


dilluns 15 de desembre de 2008

El procés congressual del Bloc

Este és el primer post elaborat per les persones que, actualment, coordinem la conformació i les activitats inicials del Centre d’Actuació Valencianista Faustí Barberà (CAV). I el redactem atenent a que un anònim comentarista ha escrit fa uns dies el següent:
«Efectivament, este blog té molta traca, però poca efectivitat.

Algun comentari sobre la Ponència Política del BLOC per al seu proper Congrés? (per exemple).
Algun posicionament sobre els continguts de la ponència?
Bona, roïn, creïble, increïble, adequada, antiquada, operant, inoperant, suficient, insuficient...?
El "muntatge" de Faustí Barberà arriba tard en les seues opinions. Ja està tardant en fer-nos partíceps del que en pensa.»
Creguem que el comentari mereix una contestació: en primer lloc perquè «Faustí Barberà» ha cedit el seu blog al CAV i, en conseqüència, l’orientació i les utilitats d’este àmbit virtual són ara les pròpies de l’«Espai de comunicació» públic d’una entitat naixent i plural, que utilitza també altres mètodes per a convocar actes i mantindre comunicats i relacionats els seus membres.
El "muntatge" de Faustí Barberà (per utilitzar l’expressió del comentarista), i en tant que constituït —des de fa només tres mesos— per persones amb un determinat ventall d’obediències partidistes i no partidistes, no pot prendre un posicionament col·lectiu i explícit sobre la Ponència Política del Bloc, a debatre en el pròxim Congrés de l’esmentada formació:
http://www.bloc.ws/congres/docs/viewer.php?doc=ponenciapolitica_index&name=Ponència+Política+i+Estratègica
Altra cosa ben diferent és que determinats membres del Centre d’Actuació Valencianista ja hagen començat a manifestar les seues opinions al respecte, i que —arribat el cas— la Ponència del Bloc siga objecte del contrast d’opinions en una tertúlia de les organitzades pel CAV. En qualsevol cas, i ara per ara, pensem que el debat correspon fonamentalment a la militància del Bloc.
No acabem d’entendre tampoc les presses que semblen amerar l’anònim autor del comentari: en bona lògica hem d’esperar que el debat d’un text de 170 pàgines, que implica decidir sobre opcions estratègiques i tàctiques que poden influir en el futur de la principal força del valencianisme polític, vaja esdevenint-se al llarg de les pròximes setmanes.
En tot cas, una cordial salutació.

diumenge 16 de novembre de 2008

Orgull, esperança i èxit


Estimats amics:


Feia ja un temps que no publicava. Imagine que vos n'heu adonat, malgrat el dens univers virtual valencianista. Gràcies ad ell, millor dit. La desaparició momentània, potser, per varios motius. Primer perquè, possiblement, ja no fera falta mai més le meua veu anònima tocacollons. Per altra banda, seguir fent-ho suposava trencar amb la voluntat manifestada fa unes setmanes. Em referixc a la intenció originària de FB, a la seua missió real.

Passats els dies, s'han complit les dues màximes. FB, el personatge, FB versió 2 segons Rafa Company i Agustí Colomer, ja és veu representat amb persones, tangibles. Amb iniciatives cabotes per perseverants, irrevocables per convincents. Amb tota la intensitat necessària. Amb les persones imprescindibles. Ni més ni menys.

FB posa punt i final, amics i amigues. Estar present al sopar de l'altra nit, commemorant, tots junts, el 90e aniversari de la Declaració Valencianista, m'emocionà. Molt en molts moments. Vore allà a Enric Morera, Carles Choví, Àngel Calpe, Natxo Bellido, Elies Seguí, Vicent Flor, Rafa Company, Felip Bens, Artur Ahuir, Josep Vicent Boira, Xavier Marí, Damià Mollà, Enric Nomdedéu, Pere Palés, Joan Mansanet, Agustí Colomer, Alexandre Crespo, Eugeni Senent, Gallart, Pere Fuset,...i tants i tants valencianistes de renom, repetixc, junts, rient, xarrant, actualitzant agendes, quedant per a tornar a vore's,...què vos dic! Una nòmina de personatges clau mai congregada baix un únic propòsit. Senzillament, excel.lent. Esperançador.

Sumar persones, desitjos i somnis no té preu. I sent d'allò més car, ho hem aconseguit. Ho heu aconseguit. A hores d'ara, el valencianisme de superació no té més fre que la no voluntat. No té més però que l'especulació tàctica o la manca de sinceritat. No hi ha més discurs conservador que la pròpia obstaculització conscient. Per tant, objectius i dates, dates i objectius. Noms i cognoms. Documents tàctics i estratègics, normals, normalitzadors, normalitzats. Assumpcions explícites, inequívoques, de tothom. Negre sobre blanc. Camí sense retorn. Un valencianisme únic: el valencianisme polític que ens ha de dur a governar el nostre país.

Vos dóne les gràcies a tots i a totes. Si vos he pogut ajudar a arribar a conclusions, per si vos he donat una maneta a l'hora de reconsiderar l'escenari polític, valencià i valencianista. Fins i tot, si vos he molestat en alguna ocasió, si vos he fet perdre la paciència. Ja sabeu de la intencionalitat quasi infantil que sempre m'ha mogut.

Des de hui, este blog passa a ser l'espai de comunicació del CENTRE D'ACTUACIÓ VALENCIANISTA. Serà, llavors, multidisciplinar, plurimanufacturat i divers. Més incisiu, més brillant, també. A bon segur.

És un orgull ple, complet. Esperançat. Des de la seguretat de l'èxit.

Una fortíssima abraçada.

divendres 10 d’octubre de 2008

Alguna cosa comença a moure´s?

RAFAEL COMPANY; 10 d'octubre de 2008; Levante-EMV

L´original de Document 88, el segon llibre-proclama del moviment conegut periodísticament com «la tercera via», fou elaborat amb màquina d´escriure, i les errades del mecanoscrit van ser corregides amb una substància blanca aplicada amb pinzellet.Poc després, quan l´entitat cívica Futur Valencià va començar la seu activitat, la millor manera d´avisar els socis sobre els actes convocats era deixar l´encàrrec a qui contestava en el telèfon del domicili (potser a migdia).Aquells eren temps, també, de cabassades de correu postal, i d´estar de guàrdia al costat del fax. Eren, igualment, anys en què posseir un «computador» constituïa tot un símbol d´estatus (llevat, clar, que es tractara d´un molt rudimentari Amstrad, d´aquells que apareixien a les cases els 6 de gener).Sí: fa vint o dihuit anys, l´exercici de determinades pulsions valencianistes s´havia d´acontentar amb un marc tecnològic que provocaria la sorpresa ―i la hilaritat― de qualsevol adolescent dels nostres dies.Però tempus fugit. I tant que fugit: el dissabte 13 de setembre d´enguany, 2008, la ciutat de València fou l´escenari d´una reunió valencianista filla d´esta època si ens referim als mètodes de convocatòria utilitzats: l´e-mail, l´sms i alguna que altra telefonada directa al mòbil. En esta ocasió, doncs, cap familiar de convocat va ser molestat a l´hora de fer el dinar... Però la previsibilitat de l´aplec s´ha de circumscriure als mecanismes usats per tal d´ajuntar-nos: en efecte, ja no era una cosa tan previsible que qui estiguera al darrere de la iniciativa fóra un blogger revestit d´àlies i ―en conseqüència― desconegut de tots; i tampoc era massa habitual que les persones que ens vam trobar el 13-S pertanyérem a la pràctica totalitat de les sensibilitats possibles en l´univers de les teoritzacions ―i executòries― del valencianisme cultural i polític.Potser alguns dels lectors, víctimes de l´addicció a internet, ja sabem que parle de l´affaire Faustí Barberà: des de fa uns mesos, qui s´amaga darrere el nom «Faustí Barberà» en un bloc propi a internet, propiciava una reunió valencianista atípica des dels posts que periòdicament penjava a la xarxa: http://faustibarbera.blogspot.com/Haver mantingut l´anonimat davall l´àlies del pare del valencianisme polític ha proporcionat a Faustí Barberà 2 (FB2 des d´ra), una base sòlida d´actuació: FB2 s´ha pogut revestir d´un caràcter seràfic que li haguera sigut negat, previsiblement, per alguna de les branques valencianistes («valencianista que véns al món, et guarden els déus: una de les dos/dues Valències ha de gelar el teu cor!»)...FB2, amb bones dosis de paciència i de provocació, d´enginy i d´emoció, ha aconseguit concitar la fília, la fòbia, l´interés i el morbo d´un nombre rellevant d´internautes. I un dels propòsits explícits del blogger anònim ja s´ha fet realitat: el naixement d´un grup de reflexió i d´actuació ―de «geometria variable»― en favor del valencianisme de consens. Això implica l´organització de persones d´unes determinades generacions que tornen/tornem a tindre en l´horitzó el treball cívic: som «excombatents» reconciliats, susceptibles de compartir projectes i iniciatives entre nosaltres, i decidits a aconseguir l´eixamplament del repte cap a generacions més jóvens que, ves per on, continuen sentint-se insatisfetes amb la concepció de la valencianitat instal·lada en la nostra societat a hores d´ara.Acabem de nàixer. De fet, encara no tenim ni nom. I ens declarem agraïts a aquell primer Faustí Barberà que, el 1902, va pronunciar el discurs angular del valencianisme polític inicial: De regionalisme i valentinicultura (es pot trobar un extracte a http://ca.wikisource.org/wiki/De_regionalisme_i_valentinicultura).Ens declarem agraïts també al segon Faustí Barberà, FB2, la naturalesa corpòria del qual tenim aparentment vedada donada l´obstinació de l´interessat en romandre anònim: en els temps que corren sembla que ens podem permetre l´anonimat de FB2, atenent a que la tasca de mobilització de cervells que té com a prioritària ―en paraules i en fets― només necessita d´una adreça d´internet. Al cap i a la fi, és veritat que el gran enigma era saber si es podrien conciliar les voluntats de persones de procedència diversa i de sentiments contrastats... I la resposta ja ha segut «sí».

* Coautor de Document 88